Quin tipus de professor vull ser?

La cultura ha significat per a mi una via de fuita i l'aprenentatge a manera autodidacta sempre ha planejat sobre la meva personalitat. La curiositat, el plaer d'atresorar coneixements i poder explicar-los, com a bombetes que encenen habitacions fosques i fredes que es tornen salons de ball i alegria per continuar aprenent. Un dia em vaig adonar  que aquests conceptes casaven perfectament amb la personalitat d'una ànima filosòfica, una paraula que no sabia que existia, un món del saber que honrava al saber per mer saber, era exactament el que havia fet tota la vida, i la meva sorpresa va ser immensa en adonar-me que podia ser una manera de vida, una professió sense fi i un entreteniment per a viure sempre il·lusionat pel següent saber per atresorar. Toms i toms de savis consells, tot versant sobre el món, l'home i la vida. Com a receptes màgiques que portaven a centenars de bells llibres, càlids amics silenciosos que ho donaven tot a canvi d'una miqueta d'amor. Això és la Filosofia, i aquest és el meu món, del qual volia formar part i ser ambaixador de la seva tècnica, per a acostar la força del pensament als meus futurs i benvolguts alumnes.

El temps mai m'ha sobrat i semblés que la vida juga a robar-me cada instant i me'l cobra doble. No obstant això, haig de reconèixer que aquests dos mesos d'aprenentatge en aquest màster han remogut a dins meu moltes emocions, al mateix temps que ens ha aportat una sèrie de coneixements i destreses indispensables per a la nostra croada davant el repte dels nous temps de l'aprenentatge, la societat, la tecnologia, i la velocitat revolucionària que estan prenent les noves metodologies, intentant situar a l'alumne com a centre de l'acció, en un nou context educatiu, interactiu, cooperatiu, autoregulat, resolutiu i realista. Nous alumnes compromesos amb la seva situació global, i d'on nosaltres els nous professors prenem la figura del faedor de camins perquè ells puguin circular lliures, sense pors i amb la il·lusió d'algun dia convertir aquest el nostre planeta en un món de pau i germanor. Què pot ser més gratificant que guiar als futurs homes i dones d'una societat més justa, conscient i preparada? Estem parlant de grans reptes, però és per això mateix que ens trobem en una de les situacions més apassionants que es puguin viure en aquesta professió, l'evolució cap a una educació de debò, sense barreres i significativa. Aquest és el somni que un dia vaig tenir i estic segur que quan acabi la meva educació en aquest màster, no sols sabré per on continuar creixent, sinó que sabré que vaig fer el correcte, seguir els dictats del meu cor perquè uns altres puguin fer el mateix quan deixem el nostre llegat. L'ensenyament per vocació i el regal del bon coneixement altruista sense fi.

"Oh capitán, mi capitán"