Avui:

Captain Fantastic

 

Ben és un home que ha criat els seus sis fills al marge de la societat moderna. Aïllats de les ciutats i de la societat de consum, tot vivint en boscos del nord-oest dels Estats Units. La mort de la seva dona farà trontollar aquest món idíl·lic, i la família haurà de baixar a la civilització per enfrontar-se a velles disputes familiars i a un món que desconeixen.

"Vitalista, tendra, original, fascinant, emotiva, extravagant, crítica, intel·ligent, mossegadora, punxant, seriosa, feliç, profunda, valenta, genial i meravellosa. Probablement falten adjectius en aquesta llista però la proposta audiovisual i sobretot la proposta de guió t'enganxen des del primer fins a l'últim pla. El carisma de cada personatge, l'estranya sensació d'enveja però respecte i gratitud cap a ells, l'enfrontament continu entre totes les idees, la lluita interior del pare (grandíssim *Viggo *Mortensen), l'oposició sense treva de la resta de la societat, les dificultats amb les quals es troba el pensament propi en l'actualitat, la clara intenció de mostrar que cap sistema és perfecte però rebutjant qualsevol pensament inmobilista i promovent la creativitat i la bogeria com a manera d'avançar... tot acaba aconseguint que estimis el que has vist i t'alegris que avui dia encara quedi cinema en majúscules a l'empara de la indústria. Puntuació: 10 de 10."

fonts:
https://www.filmaffinity.com/es/reviews
https://cinemacatalunya.cat/2018/04/06/captain-fantastic//1/552091.html

Estimats filosofantes, avui portem al blog una sèrie molt bona que no es pot deixar passar. Un professor com el Merlí és un autèntic crack...

 

"Merlí, un personatge rodó i molt complex, parla i actua sense cap filtre, i això produeix un gran malestar en l'institut on treballa. Els professors se senten incòmodes davant els seus originals mètodes pedagògics, mentre que la seva descaradura i sinceritat potencia una sorprenent catarsi en cadascun dels seus alumnes. La sèrie fa confluir l'evolució acadèmica i anímica de tots els personatges amb el temari de Filosofia que el protagonista explica en les seves classes, un punt de vista que enriqueix la seva premissa juvenil. D'acord amb aquesta idea, els títols dels seus episodis coincideixen amb els noms de diferents filòsofs, demostrant que el veritable ensenyament educa per i per a la vida, partint de referents reals i disposada a transformar l'esdevenir dels seus protagonistes. Pot semblar un discurs molt poètic, una carambola narrativa carregada d'idealisme, però en un moment de sotsobre com el que ens ha tocat viure una sèrie com 'Merlí' convida al debat i obre els ulls."

fuente:https://www.filmaffinity.com/es/reviews/1/504520.html 

40 años del punk: el estilo que fascinó y estremeció al mundo

En 1976, cuando emergió este género, pocos imaginaron que se transformaría en un hito de la música o que el estrafalario estilo de sus seguidores redefiniría la moda hasta hoy.

 "La Filósofia deberia sobrevolar diferentes tipos de movimientos sociales e intentar rescatar cosas positivas de cada uno de ellos. El no_future y la insumisión social, el nihilismo y el vive hoy rápido y no esperes al mañana, sin duda es un mensaje duro y tal vez inmaduro, pero en ocasiones si no hay camino, simplemente lo mejor es sentarse en un banco del parque con una litrona y sentir la brisa del atardecer como baña tu piel sin destino, y tal vez filosofar, y tal vez encontrar un camino..." @AFilomax

EL CINE DE LOS DOCENTES DE FILOSOFÍA DEL SIGLO 21
HOY TRAEMOS: LOS CHICOS DEL CORO. (Les Choristes)


Al final de la década de los cuarenta, el profesor de música Clément Mathieu se ve obligado a trabajar como vigilante de un reformatorio de menores. Es testigo de las arbitrariedades y represiones de Rachin, el director del centro, contra estos jóvenes rebeldes.

Mathieu descubre que la música es el lenguaje que le permite aplacar la rebeldía y será el instrumento para transformar los impetuosos espíritus de los internos.


https://www.filmaffinity.com/es/film458038.html

Es una película fuera de lo común.
Tiene un comienzo y un final para nada predecibles.
No es el típico sitio donde a los niños se los trata mal, sino que es un lugar para que puedan comenzar una vida digna.
formidable!!!
Vale la pena intentar trabajar de esa manera.
Es para que todos los docentes reflexionen en su pedagogía, recomendable para todos los educadores.

HOY QUIERO MENCIONAR A ESTE GRAN SABIO DEL CUAL TENEMOS MUCHO QUE APRENDER

Para Francisco Mora, docente, doctor en Medicina y Neurociencia, y catedrático de Fisiología, la clave no está en fomentar las emociones en el aula, sino en enseñar con emoción. Por eso, un “profesor excelente es capaz de convertir cualquier concepto, incluso de apariencia ‘sosa’, en algo siempre interesante”.

https://www.educaciontrespuntocero.com/entrevistas/francisco-mora-el-cerebro-solo-aprende-si-hay-emocion/33224.html

 "APRENDAMOS DE LOS GRANDES QUE DESDE EL PASADO NOS HABLAN EN EL PRESENTE"
L. ASTORRI

 Si Albert Camus va aconseguir convertir-se en un dels grans autors del segle XX i guanyar el Premi Nobel de 1957 per la seva producció literària, va anar en part gràcies als esforços del seu professor de primària. Louis *Germain no sols li va parlar de l'escola secundària, sinó que també el va ajudar a preparar l'examen d'ingrés i fins i tot va convèncer a la seva àvia -que volia que fos aprenenta d'algun comerciant local- perquè li deixés seguir els seus estudis.

Nascut en el bressol d'una humil família de colons francesos, amb una mare analfabeta i gairebé sordmuda, i un pare que pràcticament no va arribar a conèixer en morir en la Primera Guerra Mundial, Camus no va oblidar els esforços del seu professor. Per això, després de dedicar-li el discurs d'agraïment en rebre el Nobel també li va escriure una carta de pròpia mà per a agrair-li en primera persona tots els seus ensenyaments.

Querido señor Germain:
He esperado a que se apagase un poco el ruido que me ha rodeado todos estos días antes de hablarle de todo corazón. He recibido un honor demasiado grande, que no he buscado ni pedido. Pero cuando supe la noticia, pensé primero en mi madre y después en usted. Sin usted, la mano afectuosa que tendió al pobre niñito que era yo, sin su enseñanza y ejemplo, no hubiese sucedido nada de esto. No es que dé demasiada importancia a un honor de este tipo. Pero ofrece por lo menos la oportunidad de decirle lo que usted ha sido y sigue siendo para mí, y le puedo asegurar que sus esfuerzos, su trabajo y el corazón generoso que usted puso continúan siempre vivos en uno de sus pequeños discípulos, que, a pesar de los años, no ha dejado de ser su alumno agradecido.
Le mando un abrazo de todo corazón.
Albert Camus

FUENTE:https://magnet.xataka.com/un-mundo-fascinante/la-carta-que-camus-escribio-a-su-profesor-de-colegio-tras-ganar-el-nobel-de-literatura

Cinema i Filosofia 1

Canviar la perspectiva i pensar

Prot és un pacient de psiquiatria que està pertorbant l'equilibri mental del doctor Powell: afirma reiteradament que procedeix d'un altre planeta i anuncia que aviat abandonarà la Terra. A més, els altres pacients estan decidits a acompanyar-ho. Aquesta situació porta a Powell a dubtar de la seva capacitat per a distingir la realitat de la fantasia.

 “K-Pax” és un d'aquests films que la majoria del públic no ha vist i fins i tot ni tan sols ha sentit parlar d'ell. Si li preguntes als teus coneguts per aquesta cinta, la resposta més comuna serà del tipus: “ni idea, no l'he vist” o “K-Pax?... no em sona de res”. El cas és que tens davant teu a una d'aquestes petites joies cinematogràfiques dignes de ser visionades. T'asseguro que si la veus sense pretensions massa altes et resultarà tota una delícia inesperada.

ENSENYAR I APRENDRE AVUI

ENSENYAR I APRENDRE AVUI

 Moltes vegades una imatge val més que mil paraules, però aquesta imatge ha de ser d'una font que no pertanyi a ningú, per això en la classe de "Processos i Contextos Educatius" impartida per la professora Gemma Tur hem estat utilitzant una aplicació (https://photopeach.com) molt útil per a poder usar imatges lliures de drets d'autor i al mateix temps treballar un concepte per a poder fer comprensible el missatge que es vol comunicar. Vivim en una societat que necessita de imputs per a poder comprendre millor el que s'intenta comunicar, per la qual cosa en l'exercici de classe i en grups hem estat treballant aquesta manera de comunicar. El missatge era "Ensenyar i aprendre avui" dos conceptes que necessiten d'uns altres perquè sigui un ensenyament i un aprenentatge tal qual ho va entendre el meu grup, format per mi, *Astorri, Mar, Pablo, Marisol i Natalia.
Aquests conceptes els passem a descriure a continuació:

Muchas veces una imagen vale más que mil palabras, pero esa imagen tiene que ser de una fuente que no pertenezca a nadie, por ello en la clase de "Procesos y Contextos Educativos" impartida por la profesora Gemma Tur hemos estado utilizando una aplicación (https://photopeach.com) muy útil para poder usar imágenes libres de derechos de autor y al mismo tiempo trabajar un concepto para poder hacer comprensible el mensaje que se quiere comunicar. Vivimos en una sociedad que necesita de imputs para poder comprender mejor lo que se intenta comunicar, por lo que en el ejercicio de clase y en grupos hemos estado trabajando esta forma de comunicar. El mensaje era "Enseñar y aprender hoy" dos conceptos que necesitan de otros para que sea una enseñanza y un aprendizaje tal cual lo entendió mi grupo, formado por mí, Astorri, Mar, Pablo, Marisol y Natalia.
Estos conceptos los pasamos a describir a continuación:

La imatge de la noia amb la cara pintada pertany al concepte de la "creativitat", una cosa fonamental i molt important per a ensenyar i aprendre avui dia, la creativitat obre fronteres de pensament i és l'ingredient més important en la cuina de qualsevol educador. Al costat d'aquesta imatge a la dreta tenim la del concepte de "inclusió". Aquesta paraula és la que ha d'estar per sobre de qualsevol intent de separació dins del món de l'educació, tothom ha de tenir dret independentment de la seva condició de sentir-se integrat i escoltat. Si tots col·laborem, els petits canvis per ajudar al que és diferent però vol ser igual, superessin qualsevol barrera i serà possible una societat més humana i pròxima el dia de demà.

En el centre trobem la imatge que entre tots els participants de l'equip hem triat, el que representa el concepte de "respecte" Let it be, deixa ser, intenta comprendre a l'altre, intenta respectar al que no opina com el teu, per a ensenyar és necessari saber respectar primer, i per a aprendre és necessari respectar el que et pertany i al mateix temps és de tots, la vida en aquest planeta.

A baix a l'esquerra trobem la imatge que representa al concepte de "cooperació" 11 lletres que formen un significat i el fan en unir-se de la manera correcta, una a una, sense trepitjar-se, complint el seu paper en cada cas per a donar sentit al tot i aconseguir l'èxit en el seu acompliment, ser una paraula, tenir un significat, poder ser reproduïda per sempre i portar el seu concepte més enllà de les fronteres, doncs bé, cooperar és vèncer, si cadascun posa la seva petita aportació, no hi ha treball que no pugui ser superat, és un ensenyament bàsic i és una forma que facilita l'esforç d'aprendre, aprendre en equip per a aprendre tots.

Acabem aquesta entrada en el blog amb l'últim dels conceptes la "diversitat", és necessari ser conscients que el saber humà és divers, les cultures són moltes i el nostre planeta permet a molts pobles viure sota el mateix cel, per això en el moment d'aprendre i ensenyar avui dia que el món es troba més connectat que mai, hem d'ajuntar les mans com intenta exposar la imatge, les mans dels diferents pobles del saber humà per a crear un futur on tots els nens del món tinguin dret a veure's reconeguts i sent aquesta diversitat la seva pròpia particularitat poder sentir que ningú està només mentre la diversitat permeti que tothom formi part del la aventura del saber.

La imagen de la chica con la cara pintada pertenece al concepto de la "creatividad", algo fundamental y muy importante para enseñar y aprender hoy en día, la creatividad abre fronteras de pensamiento y es el ingrediente más importante en la cocina de cualquier educador. Al lado de esta imagen a la derecha tenemos la del concepto de "inclusión". Esta palabra es la que debe estar por encima de cualquier intento de separación dentro del mundo de la educación, todo el mundo debe tener derecho independientemente de su condición de sentirse integrado y escuchado. Si todos colaboramos, los pequeños cambios por ayudar al que es diferente pero quiere ser igual, superaran cualquier barrera y será posible una sociedad más humana y cercana el día de mañana.

En el centro encontramos la imagen que entre todos los participantes del equipo hemos elegido, el que representa el concepto de "respeto" Let it be, deja ser, intenta comprender al otro, intenta respetar al que no opina como tu, para enseñar es necesario saber respetar primero, y para aprender es necesario respetar lo que te pertenece y al mismo tiempo es de todos, la vida en este planeta.

Abajo a la izquierda encontramos la imagen que representa al concepto de "cooperación" 11 letras que forman un significado y lo hacen al unirse del modo correcto, una a una, sin pisarse, cumpliendo su papel en cada caso para dar sentido al todo y conseguir el éxito en su desempeño, ser una palabra, tener un significado, poder ser reproducida por siempre y portar su concepto más allá de las fronteras, pues bien, cooperar es vencer, si cada uno pone su pequeña aportación, no hay trabajo que no pueda ser superado, es una enseñanza básica y es una forma que facilita el esfuerzo de aprender, aprender en equipo para aprender todos.

Acabamos esta entrada en el blog con el último de los conceptos la "diversidad", es necesario ser conscientes que el saber humano es diverso, las culturas son muchas y nuestro planeta permite a muchos pueblos vivir bajo el mismo cielo, por ello en el momento de aprender y enseñar hoy en día que el mundo se encuentra más conectado que nunca, hemos de juntar las manos como intenta exponer la imagen, las manos de los diferentes pueblos del saber humano para crear un futuro donde todos los niños del mundo tengan derecho a verse reconocidos y siendo esta diversidad su propia particularidad poder sentir que nadie está solo mientras la diversidad permita que todo el mundo forme parte del la aventura del saber.

URL imatges:
https://pixabay.com/vectors/circle-hands-teamwork-community-312343/   inclusió
https://pixabay.com/photos/paint-makeup-girl-cosmetics-color-2985569/  creativitat
https://pixabay.com/illustrations/we-me-us-one-individual-separate-2078025/  cooperació
https://pixabay.com/illustrations/let-it-be-rain-droplets-tears-594533/  respecte
https://pixabay.com/illustrations/integration-inclusion-hands-help-3808491/ diversitat

 

Qui soc?

Gran pregunta que em costa explicar si penso massa, però si em quedo amb el concepte, diré que soc un feliç noi eivissenc per atzars de la vida, un nen ahir, i un nen-home demà. En el camí de la vida sabia que existia alguna cosa que podia omplir els meus buits vitals, i això va ser com no, la Filosofia. Sempre m'he preguntat per milers de coses i és per això que des de ben petit l'interrogant i la imaginació eren els meus companys de jocs, fins que un dia em vaig topar en l'institut amb ella i em vaig dir jo vull ser professor de Filosofia, serà la meva gran professió, serà la meva vida i serà la meva raó de ser. Ajudaré a veure les coses des d'una altra perspectiva, a valorar les coses que no tenen preu i a donar gràcies al do de la vida que ens permet un dia més de preguntes increïbles i vivències memorables. Avui més que mai, en aquest segle 21, estem vivint una revolució en el món del saber, milers de biblioteques d´Alexandria en el palmell de la teva mà en segons, tot el coneixement i rigor poden ser aconseguits o almenys albirats i per això estic segur que sent fills del nostre temps serà com aconseguim millor el futur.

¿Quién soy?

Gran pregunta que me cuesta explicar si pienso demasiado, pero si me quedo con el concepto, diré que soy un feliz chico ibicenco por azares de la vida, un niño ayer, y un niño-hombre mañana. En el camino de la vida sabía que existía algo que podía llenar mis vacíos vitales, y eso fue como no, la Filosofía. Siempre me he preguntado por miles de cosas y es por ello que desde bien pequeño el interrogante y la imaginación eran mis compañeros de juegos, hasta que un día me topé en el instituto con ella y me dije yo quiero ser profesor de Filosofía, será mi gran profesión, será mi vida y será mi razón de ser. Ayudaré a ver las cosas desde otra perspectiva, a valorar las cosas que no tienen precio y a dar gracias al don de la vida que nos permite un día más de preguntas increíbles y vivencias memorables. Hoy más que nunca, en este siglo 21, estamos viviendo una revolución en el mundo del saber, miles de bibliotecas de Alejandría en la palma de tu mano en segundos, todo el conocimiento y rigor pueden ser alcanzados o por lo menos vislumbrados y por ello estoy seguro de que siendo hijos de nuestro tiempo será como alcancemos mejor el futuro.